Clar i català

Traduccions catalanes de textos que ens agraden

Mark Vernon, “De viatjar”

Viatjar té efectes diferents sobre les diferents persones. A vosaltres, què us provoca? El filòsof búlgar de la fantasia, Tzvetan Todorov, va fer una classificació de tipus de viatgers. Aquí en teniu uns quants. De quin tipus sou?

Comença amb l'”assimilador”. Es tracta de la persona que busca semblances entre la cultura pròpia i la que està visitant. Els delecta el gran cartell de David Beckham a l’Àfrica subsahariana perquè esborra les diferències més crues entre la pobresa d’allà i la riquesa d’aquí. No hi ha res que els agradi més que trobar el pub irlandès de Bangkok. O són com l’americà que ve a Europa per dir com en són d’odiosos els Estats units, o l’europeu que se’n va a Àsia per dir el mateix. Sou així?

En segon lloc hi ha l'”aprofitador”. Són aquells que viatgen a un lloc i es pregunten com el poden explotar. Se’ls ocorren les millors raons. Aquest indret és tan bonic —es diuen mentre caminen per les jungles d’Indonèsia. Hi haurien de venir més turistes. Potser hi podria obrir un petit negoci? Tenen mentalitat mercantil. Són ànimes bessones de Cristòfol Colom.

Hi ha, en tercer lloc, el “turista pur”. Són individus que viatgen per la pura experiència del viatge. Aterren en plena història del sud de Turquia, i en veritat només els interessa prendre el sol. Tenen tendència a apuntar-se a viatges organitzats i, sincerament, només surten de l’autocar climatitzat per fer una foto millor de les vistes, per impressionar la gent de casa.

Després ve l'”impressionista”. És la persona que viatja per tornar canviada. Cerquen una sensibilitat espiritual més elevada gràcies haver vagarejat per les faldes de l’Himàlaia. Pretenen que se’ls inflami la intuïció històrica amb el primer besllum del Partenó sobre Atenes. Són com l’aristocràcia que feia el Grand Tour el segle XVIII, i també són una mica aristocràtics com a companys de viatge.

Un altre tipus comú de viatger és l'”exota”, que ve d’exòtic. Els sedueix el que veuen per l’única raó que és molt diferent. Aquesta mena de persona gaudeix viatjant a països budistes, generalment a Índia, o concretament a Goa. Els fascina la religió oriental i tornen a casa parlant de txakres i de reencarnacions. Assignen un lloc privilegiat sobre la llar de foc a aquella figureta de Bodhisattva; a casa seva s’hi flaira l’encens de països llunyans.

Finalment, tenim l'”exiliat”. Viatgen a climes estrangers com a fugida. Només se senten realitzats viatjant amb la motxilla a l’esquena, o sent forasters. Els aporta un sentiment de fugida de la seva feina feixuga. Els encanta la llibertat que donen la llunyania i el distanciament.

Original: http://theschooloflife.typepad.com/the_school_of_life/2011/01/mark-vernon-on-travel.html

About these ads

One response to “Mark Vernon, “De viatjar”

  1. Gure 21/04/2011 a les 16:16

    Total, que en Tzvetan Todorov no te manies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: